El diari lila de la Carlota

És una xica de 14 anys, bonica i amable, té la cara redona i alta. És simpàtica i moderna amb la roba. Té una família ben organitzada, a Carlota li agrada parlar de temes sexuals, li agrada escriure molt de coses reals que passen en el món com ara el masclisme. Li agraden els xics bonics. Un dia va conèixer un xic. Li diuen Marc, un xic tranquil i bonic. Ella es una xiqueta a qui li agrada molt les coses reals. M'ha agradat el tema del masclisme i com ho enfoca Carlota, perquè és un tema molt important. La Carlota parla molt d'aquest tema i li dóna molta importància.

DIARI PERSONAL

CREA EL TEU PROPI DIARI
·El diari és un text personal que no s'adreça a ningú
·Esta escrit en 1a persona
·L'autor ha d'expressar els seus sentiments, pensaments i emocions
·També ha de parlar de les accions, coses i persones que l'envolten
·Fixeu-vos en els exemples de la pàgina 122-123-124-125

Ja és primavera a l'IES Laurona

L'objectiu d'aquesta activitat és molt senzill. Només cal que escriviu, imagineu, busqueu i estampeu en un full algun poema que tinga com a tema principal la primavera. I que cerqueu o inventeu almenys cinc refranys que giren al voltant de l'estació primaveral.

Escriviu, primer, en un full en blanc. Feu una recopilació de motius primaverals i, després, passeu-ho a net. La data límit de lliurament de treballs és el dimarts 3 d'abril.

Aquesta és una activitat que es desenvolupa en coordinació amb el departament de Biologia. Els poemes o refranys seran penjats per les parets de l'institut el dia 4 d'abril, amb motiu dels actes programats per les vacances de Pasqua.

Margalló (Chamaerops humilis). Es tracta de l'única palmera europea. Arbust de tronc cilíndric acabat amb un grup de fulles grans i rígides en forma de ventalls. Floreix a la primavera i el seu fruit és un dàtil de gust aspre. S’adapta a tot tipus de terreny, i sol formar matolls densos. Amb les fulles tractades es fa la "llata", materia primera per a fer barrets, cistelles, graneres, cabassos, etc.

Estepa (Cistus albidus) És un arbust típic de la Mediterrània. Les fulles són verdes i blanquinoses. Floreix de primavera a estiu

Que us siga plaent la recerca tant com la lectura.

Exemples de refranys:
Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
Oreneta primerenca, primavera calorenca
Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera

Per saber més podeu visitar:  http://refranyer-tematic.blogspot.com/2008/02/primavera.html

Pirates del Carib

Director: Gore Verbinski.

Intèrprets: Johnny Depp, Penélope Cruz, Ian McShane, Geoffrey Rush, Astrid Berges Frisbey, Gemma Ward, Óscar Jaenada, Sam Claflin, Stephen Graham Kevin McNally.

Tema: pirates

Gènere: aventures

Qualificació: Molt Bona

Director: Roland Emmerich

Gènere: aventures

Qualificació: Excel·lent

Argument: La fi del món és una idea que ens persegueix des de l'inici del temps, un temor tan antic com la pròpia raça humana; les més remotes civilitzacions han imaginat de forma semblant una nit en què la naturalesa i els déus descarregaven la seua ira per a l'extermini global, i ho van escriure en sinistres profecies, convençuts que eixe moment arribaria prompte o tard. És a partir del S. XX, l'era de la tècnica i l'exploració espacial quan el subsconcient col·lectiu crega un final distint i encara més aterridor, un cataclisme en què qualsevol abisme de vida ha sigut eliminat i extirpat d'arrel gràcies a forces que habiten en els límits de les forces i que no acabem de comprendre ni dominar, l'ombra amenaçadora de la guerra nuclear ens fa imaginar ciutats arrasades, on el batec de la nostra espècie ha desaparegut en un obrir i tancar d'ulls.

Rodrigo García Chávez 2nD

EL RETRAT

·ÉS UN TEXT DESCRIPTIU

·HA DE TENIR UNA ESTRUCTURA CLARA I PRECISA

·HA DE TENIR ELS APARTATS SEGÜENTS:

·DADES PERSONALS BÀSIQUES

·TRETS FÍSICS GENERALS I PARTICULARS

·DESCRIPCIÓ DE LA ROBA DEL PERSONATGE

·DESCRIPCIÓ DELS COSTUMS I LES AFICIONS DEL PERSONATGE

ESCRIVIU TRES RETRATS:

1. Una persona coneguda
2. Un escriptor del segle XX de la literatura catalana, pg 72
3. Un personatge del llibre de lectura El diari lila de la Carlota

Característiques:

·10 línies cada retrat

·El retrat ha de ser objectiu, és a dir, ha de ser fidel a la realitat, fixant-se tant en els aspectes positius com negatius.

·Ha de contindre adjectius qualificatius

Austin Powers

Director: Michael Mc Cullers

Intèrprets: Austin Powers,Mike Myers, Ton jay

Argument: l'espionatge dels anys 60

Tema: Austin Powers és un agent secret dels anys 60 que, després de ser congelat, torna a la vida en els anys 90. En esta nova entrega de les seues aventures, Austin Powers s’enfrontarà amb nous vilans, però haurà de tornar a lluitar amb el Doctor Maligne, el seu màxim enemic. El malvat doctor té un sinistre pla: ha inventat una màquina del temps que li permetrà tornar als anys 60 i destruir al seu arxienemic, que haurà d’unir les seues forces a una bella agent per a derrotar-li.

Gènere:comèdia

Qualificació: Excel·lent

TWILIGHT

 

Director:Bill Condon.

Intèrprets:Stewart Pattinson i Lutner.

Argument: es tracta d'una família de llops dràcules que combaten per una xica anomenada Bella. Els que discuteixen per ella, són dos éssers contraris: un de la família dels llops, i l'altre de la família dels dràcules. Bella és molt amiga del llop però esta enamorada d'Eduard, el dràcula. Ell també estava enamorat d'ella i es van casar. La mare i el pare de Bella no saben que Eduard és un vampir. Bella se'n va de lluna de mel i es queda embarassada, i finalment ocorren coses molt estranyes...

Tema: l'amor com a superador de les diferències d'espècies.

Gènere: amor.

Qualificació: excel·lent.

Riad al Maati

Pel·lícula:Riad Al maati

Director:Abdelatif Hilal

Qualificació: bona

Intèrprets:Idriss Alidrissi

Argument:Al Maati té un hermós "riad" en la medina i és acosat per Moussa, un ric home de negocis que forma part de la seua família i vol vendre el riad. Al Maati es nega, està convençut que el seu riad és el patrimoni cultural de la seua ciutat i vol quedar-se amb ell.

Actituds lingüístiques

Hi ha unes lleis que regulen l'ús de la nostra llengua i pretenen garantir-ne l'ús normal i oficial. Els valencianoparlants, al meu paréixer, no exercim tots els drets que ens permeten parlar en valencià. Crec que, de manera incosncient, hem adoptat la mentalitat que allà on anem no ens entendran si parlem en valencià. Per això, ens resulta més còmode parlar en castellà abans que en la nostra llengua en àmbits de tot tipus, tant de la vida quotidiana com en situacións de caràcter formal.

Des del meu punt de vista, encara es continua parlant en castellà en molts llocs i en moltes situacions: molta gent es nega, per això, a parlar en valencià, o no s'anima a fer-ne ús. Es cau, d'aquesta manera, en la temptació d'utilitzar el castellà. D'altra banda, pense que hi ha àmbits d'ús on sí que es respecta la nostra llengua, com és el cas de les situacions col·loquials (amb la família, al carrer, amb els amics...). Però, a més, després de la instauració de la democràcia, s'ha anat ampliant el camp d'ús de la llengua, com per exemple a l'ensenyament, en llocs públics de l'administració, a diferents treballs...

En definitiva, opine que tot allò esmentat no és suficient. Tot i que s'ha avançat després de molts anys d'esforços, ara pareix que s'hi comence a frenar. I el procés de la normalització del valencià està en retrocés. Hem d'esforçar-nos, per això, per aconseguir una vertadera igualtat en l'ús de les nostres dues llengües oficials. Hem de sortir de l'armari lingüístic.

Empar Guaita 4t A

MIRALL TRENCAT, Mercè Rodoreda

Mirall trencat

Autora: Mercé Rodoreda

Editorial: Club Editor Jove

Lloc i any de publicació: Barcelona, 1974

Pàgines: 414

Gènere: novel·la

Mirall trencat és una obra que es divideix en tres parts i al llarg d'eixes tres parts concorren tres generacions.

Està escrita en prosa i no hi ha diàlegs introduïts amb guionet, tot al contrari, s'especifiquen entre cometes. Eixa forma d'escriure m'ha paregut interessant. El que més m'ha cridat l'atenció però, han sigut els "flashsbacks" i la torre que Salvador li compra a Teresa, ja que aquesta es va deteriorant al mateix ritme que la família. De fet, quan la família es destrossa del tot, Sofia mana enderrocar la torre per a construir pisos.

El títol Mirall trencat ha estat molt ben triat al meu paréixer, ja que té molta relació amb la història. Representa, si més no, la família trencada. El llenguatge de la novel·la és fàcil d'entendre, encertat, ja que no cal perdre el temps a acudir al diccionari i en cap moment es perd el fil de la lectura. Predomina un narrador omniscient. D'altra banda, des del meu punt de vista, la novel·la presenta massa personatges, i això embolica un poc l'obra. A més, també hi ha massa morts i tragèdies, cosa que fa que la història acumule sentiments tristos, tant per als personatges com per als lectors. Em dóna la sensació, per això, que Rodoreda ha volgut reflectir els seus propis sentiments.

En conclusió, encara que em contradiga un poc amb el que abans he comentat, pense que tots els personatges són necessaris, ja que si no fóra per ells, potser la novel·la no tindria el mateix significat. Cal recordar que la família és rica i no pobra, de ser així el contingut seria distint. A més a més, pareix una novel·la avorrida al principi, però que es va posat molt interessant mentre avança, t'entreté hores i hores llegint, tota intrigada per saber què passarà...

Beatriz Oliva 4t A

Article d'opinió: La situació social de la llengua

Redacta un article d'opinió que tinga com a tema la situació actual de la llengua

NO EMPRENYEU EL COMISSARI

Títol: No emprenyeu el comissari
Autor: Ferran Torrent (1951, Sedaví, L'Horta, País Valencià)

Editorial: 3i4

Pàgines:210

Idioma: Català

Aquesta novel·la amb aire valencià ha sigut molt interessant per a mi. L’entorn de la història es fa molt familiar -tot passa als carrers de València- i encara més per a gent que haja viscut durant els vuitanta. En aquest sentit, hi ha esdeveniments del moment com ara l’assalt al palau dels congressos.

M’agrada el dinamisme de canviar de personatge cada capítol. Això ho he vist en altres llibres però es narrava en primera persona. Amb aquests canvis els personatges es van enganxant a la història relacionats entre ells per algun motiu.

A les descripcions es reflecteix molt bé la societat de València. Aquestes no es fan pesades ja que quasi sempre son ràpides i segueixen el fil de la història. I pel que fa als recursos estilístics més visibles, es pot dir que aquesta obra desprén ironia no amb intenció de fer gràcia, encara que en fa, de gràcia. Aquestes ironies van sovint indicades per acotacions. A més a més, utilitza moltes expressions típiques valencianes, sobretot per maleir.

Dels personatges, Butxana és el que millor em cau pels seus dilemes morals i per l’equilibri que guarda entre la policia i els criminals. Fede em pareix un màrtir de la vida, sempre amb problemes. Els dos pispes són, en realitat, bona gent però tingueren, com molts, problemes greus a la seua vida.

Parla en aquest llibre de temes com la criminalitat, molt ben retractada a tot açò. No té cap complex de parlar sobre sexe i, a més, parla amb un poc d’ironia sobre l’homosexualitat. D’altra banda, em pareix molt bé estar en contra de l’energia nuclear com ara el grup d’activistes, però açò no es pot resoldre amb la violència ni amb un delicte.

Un últim comentari que voldria fer es nomenar aquest vici al tabac per part de l’autor, sempre tots els personatges estan fumant. Això em fa pensar que tots els escriptors en llengua catalana, inclosos els valencians, deuen ser uns fumadors empedreïts.

Víctor Urbiola 3r A

Mostres de sonets

Amb la mà al meu gran cor
Et declare el meu amor
vull donar-te un beset
unflar el meu coret

Perquè amb tu el meu viure
es transforma en somriure
amb el teu amor
tot fa color

Amb tu tot és llibertat
lliure com el vent
amb tu hi ha igualtat

Amb tu sóc creient
de tota esperança
jo ho estic veient
Iris Urbiola 1r A

LES ESTACIONS
La primavera la sang altera
tot ple de flors
boniques i amb molts colors
La primavera, la que jo volguera

A l'estiu, els pardals piu, piu,
i nosaltres a la piscina
amb la meua cosina Marina
i a la nit a ballar a vora riu

A la tardor el dia és més curt
amb un poc menys de calor
ja que no puc dur el pantaló curt

A l'hivern molta neu
i encara que fa fred
els xiquets es tiren amb trineu
Jordi Ballester 1rA

L'AMOR MOU MUNTANYES
Si voler és tan profund
que naix de les entranyes
és el més bell del món
diuen que mou muntanyes

Voler és misteriós
mai es pot comprar
quan és vertader i seriós
fa somiar riure i plorar

Venturosos els que en vida
viuen plens d'embadaliments
i es curen amb besets

Per voler et vull
les teues alegries i les teues penes
com a la sang de les meues penes
Emili Gálvez 1r B

UN SENTIMENT...
La tristesa, una reacció provocada
per la mort o la desaparició d'algú.
És un sentiment inventat per la fada,
que ens fa mal i que portem cadascú

Alguns pensem que és una equivocació
que la fada volguera inventar la tristesa
però jo pense que eixa reacció
és important per a una vida encesa

Portem un llum en el cor que
ens diu que després de la tristesa
també hi ha alguna cosa que ens fa alegres

Després de la llum, que en el cor està,
hi ha un conducte per on passa l'amor
probablement el sentiment que romàntic ens fa.
Rubén Palazón 1r B

Ressenyes "Ací no paga ni déu!"

Autor: Dario Fo
Títol: Ací no paga ni déu!
Editorial: Bromera
Lloc i any de Publicació: 1a edició (1993); 23a edició (abril 2009)
Pàgines: 133

Aquesta ressenya no sé com fer-la, perquè aquest llibre m'ha agradat molt. Sobretot allò relacionat amb les bromes que li diu la dona al seu home, és a dir, les d’Antònia a Joan. Joan, neci, se les creu totes. D’altra banda, la ingenuïtat del policia amb Marga i amb Antònia, quan Marga es fa l’embarassada i el policia es creu que el part va endavant i les condueix a l’Hospital. També quan li diuen al policia això del miracle de Santa Eulàlia, que fa que totes les dones vagen pel carrer en tal estat (embarassades pel miracle en qüestió). Em fa molta gracia també l’home d’Antònia quan diu que mai no robaria res perquè es pecat; o quan es cau del camió de sacs de farina, sucre, sal, arròs i Joan i Lluís comencen a agafar sacs; la part en què li peguen al guàrdia (Marga i Antònia) i el guarden a l’armari. La meua opinió és que és un llibre vertaderament divertit i que, a més, com que es tracta de teatre, és àgil i fàcil de llegir: no és gens avorrit i pense que pot agradar a quasi tot el mon, ja que és molt còmode de llegir i alhora és divertit. A mi, personalment, els llibres de teatre en valencià m’encanten. M’ho passe molt bé llegint-los, i aquest en especial té una tecla molt entretinguda i humorística i això agrada a tothom! Puc dir, ja per concloure, que el llibre m’ha agradat des de la primera pàgina.

Laura Aguilar Mena 3r A

Ací no paga ni Déu m’ha paregut una obra molt interessant, m’ha agradat molt el diàleg i també els personatges que s’ha inventat l’autor. El personatge d’Antònia ha sigut una tota una sorpresa, són interessants les excuses que s’inventa i les coses que li diu al seu marit, encara que en algun moment pot parèixer que siga una dominant. També li diu el que ha que fer a Marga, la seua millor amiga, però això és perquè Marga no té iniciativa, ni tampoc se li ocorre res. D’altra banda, els personatges dels xics, és a dir, els homes d’Antònia i Marga. Joan és l`home de Antònia, i Lluís de Marga. Joan és un personatge molt noble que pensa que la seua dona mai seria capaç de robar, ja que ell diu que abans de robar es mor de fam, que és un pobre amb dignitat. Quan la seua dona li conta que roba, ell no s’ho pot creure i li diu que no s’ho esperava, però ell i Lluís arriben a robar una vegada, ja estaven farts de la pujada dels preus i que els prengueren tant el pèl. Per la mateixa raó que la seua dona Antònia. Lluís en aquesta historia és un pobre home que se n’assabenta de les coses quan ja han passat o van molt avançades. Amb l’ajuda de Joan aconsegueix posar-se al dia de totes les novetats sobre la seua dona per a preguntar-li més avant: si estava embarassada, que li havia passat, on estava el xiquet,... Tot açò últim es deu a la desesperació d`Antònia perquè el seu home no en sàpiga res. És un obra que ens mostra que les dones tenim més astúcia,imaginació i sabem eixir millor de les situacions que els homes en la majoria dels casos, ja que en aquesta obra els xics són més innocents i es creuen les barbaritats de les seues dones. És una obra més que entretinguda, és divertida i una s’ho passa molt bé llegint-la, fins i tot si no li agrada llegir li encantarà aquesta obra. De totes maneres, també ajuda que és ràpida de llegir i a més es passa el temps volant. És un dels pocs llibres que m’ha agrada’t llegir i que recomanaria, em satisfà la idea que existeixen llibres tan fantàstics i entretinguts. En un principi, el títol no em convencia ,em pareixia horrible i infantil,però he arribat a la conclusió, una vegada més, que es veritat allò que no t’has de deixar guiar per les aparences i que per a opinar has de provar les coses, figurativament clar. En aquest cas vull dir que fins que no te lliges un llibre no pots saber si es bo o dolent o si et va agradar o no.

Judit Calvet Torrent 3rA

Aquest llibre m’ha paregut fàcil de llegir, supose que pel seu gènere: una obra de teatre. Conté majoritàriament diàlegs i es més entretingut i molt amè. La historia que tracta és prou divertida, va succeir fa uns quants anys, durant una crisi, cosa prou oportuna per la situació que es viu en la societat actual. Els personatges tenen caràcters molt definits, però no obstant això, es deixen moure per la ràbia cap als politics i la fam. El meu punt de vista cap als embolics que formen cada vegada que no volen ser descoberts són un poc massa increïbles, ja que moltes vegades en la situació en què viuen ningú es fia de ningú i allí és al contrari. Ja per concloure, puc dir que Ací no paga ni déu! m’ha agradat molt, ja que és realista i té un punt d’humor molt picant. Per això mateix, el recomanaria a qualsevol.

Lorena Navarro 3r A

Ruta literària per la València Medieval

Per desgràcia, no és massa habitual canviar les aules prefabricades que s’estenen per la carretera de Llíria-Olocau per un passeig literari per la València medieval. No ho és, ves per on. Menys encara per una ruta en què les cares desenfadades dels alumnes es conjuguen amb la lectura de poemes i textos dels escriptors valencians de l’Edat Mitjana: Anselm Turmeda, Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig, Ausiàs March, Roís de Corella, Joanot Martorell...; i amb tot el seguit de termes definitoris d’aquesta època crucial de la literatura catalana: Segle d’Or, misogínia, amor pur, novel·la cavalleresca...

L’activitat que se us pro posa a continuació, sense anar més lluny, és la d’escriure una crònica al voltant de la visita realitzada a València el passat divendres 26 de febrer. Així que abans de començar-hi cal que recordeu certs aspectes relacionats: una crònica és una narració informativa d’un fet determinat però amb la peculiaritat d’incorporar valoracions i interpretacions per part del cronista en qüestió (això és, vosaltres l’alumnat). A diferència de la notícia doncs, una crònica tracta de crear un poc de familiaritat entre qui escriu i qui llig. Per això mateix, l’autor ha d’usar un llenguatge expressiu i amb un toc personal, tot incorporant anotacions i també fotografies.

Mostres de cròniques

És clar que València no té els monuments d’altres ciutats com París, Roma o fins i tot Madrid o Barcelona. Tampoc té el seu tamany. Però Valencia és la nostra ciutat i ens agrada com està. També és clar que la nostra ciutat pot millorar però passejar pels seus carrers i gaudir del seu clima, del barris com el Carme o de les seues platges es per a mi sempre una satisfacció. Vivim ací, a Llíria, a prop de la capital, i moltes vegades quan anem a València és només per anar de compres. Ara bé, jo ja coneixia la Ciutat de les Arts i les Ciències, ja havia pujat al Micalet, i també havia entrat a la Llotja. En canvi, encara no conec l’ajuntament per dins ni alguns museus com el Marqués de dos Aigües. El cas és que la nostra ciutat m’agrada molt malgrat que dec descobrir encara moltes coses com les ens van mostrar els guies d'aquesta ruta literària que férem el passat 26 de febrer.

Pau Torres (3r A)

La ruta medieval va començar al Centre Octubre. Hi pujàrem a la terrassa, ara era un centre modernista, abans, en canvi, era un centre comercial. Dins hi havia un pal molt alt que feia voltes segons l’aire que bufava, un penell. Una vegada dalt, ens van explicar els llocs que es veien: Sant Nicolau, el Micalet, etc. En acabar ens portaren a la Llotja, un edifici que va marcar la primacia valenciana entre les ciutats de la Mediterrània amb una potent activitat comercial. La llotja té unes columnes helicoïdals i una magnifica volta. A l’esquerra està el Saló del Consolat de la Mar, amb un magnífic artesanat. També hi ha unes escales en forma de caragol i una sala superior amb tot el sostre fet de manera artesanal. Després de la Llotja vam anar a la casa de l’escriptor Jaume Roig, un autor nascut a València durant el segle XV, i que pertanyí al Segle d’Or. Va escriure novel•les medievals i modernes. També visitàrem Sant Nicolau, que és una de les esglésies mes antigues de València. Conserva un gran patrimoni de diferents estils que mostren la seua evolució al llarg dels segles. Ens van parlar de Sant Vicent Ferrer, un dominic valencià, predicador, lògic i filòsof. Va nàixer el 23 de Gener de 1350 i va treballar per aconseguir solucionar el Cisma d’Occident. Per això mateix, ens portaren a la seua casa, on hi havia una gran porta de fusta en forma d’arc, amb una creu a dalt del tot. Després ens portaren al Palau, on hi havia al fons un jardí amb escultures de pedra. Allí ens van recitar un fragment de l’obra Tirant lo Blanch. També ens van ensenyar la basílica de la Mare de Déu, que té un important significat per als valencians perquè en ella es troba la seua imatge, patrona de la ciutat. La imatge es troba en l’altar major, és una talla del segle XV del més pur estil gòtic francès. Per últim, pujàrem al Micalet, un campanar de València que es va construir al 1381 en una obra dirigida per diversos mestres. És una torre d’estil gòtic, que té uns 51m d’altura fins a la terrassa, 207 escalons, i una gran campana situada dalt del tot.

Olga Devesa Nuño 3r A

El departament de Valencià va organitzar el dia 26 de febrer de 2010 una excursió per València, que consistia en un recorregut pels principals monuments o edificis de la València medieval amb l’acompanyament d’un actor i una actriu.

Començàrem el recorregut en l’edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània. L’edifici va ser construït entre els braços de l’antic recorregut del riu i en ell es troba el primer ascensor que es va instal•lar a València. Des del seu terrat, es poden veure alguns dels edificis més emblemàtics de València com la Torre del Micalet (amb forma octogonal), Santa Catalina (forma hexagonal), Sant Martí (forma quadrada), les Torres de Quarts i el Mercat Central (que té en el punt més alt de la seua cúpula la figura d’una cotorra, per a representar les xerrades de la gent mentre compra i ven). Abans d’anar-nos-en, els dos actors en llegiren tres poemes àrabs que alabaven o criticaven la ciutat.

En primer lloc, anàrem a la Llotja de la Seda, l’entrada de la qual es troba en el carrer que duu el nom del mestre d’obres, Pere Compte. Es tracta d’un edifici d’estil gòtic ornamentat amb gàrgoles. Una d’aquestes gàrgoles es troba masturbant-se amb cara de dolor, com a símbol que aquestes pràctiques estaven mal considerades en aquella època. La primera estància que visitàrem va ser la sala de les contractacions. En les seues parets s’observen inscripcions en llatí que la defineixen i donen instruccions als mercaders. El sostre d’aquesta habitació està sostingut per mitjà d’una sèrie de columnes que representen palmeres. Des d’aquest saló hi ha una escala de caragol per a accedir a la torre que s’utilitzava de presó per als mercaders morosos. Travessant un corredor, vam anar a la seu del tribunal, on es tractaven les discussions entre mercaders. Després, eixírem al Pati dels Tarongers i anàrem a l’edifici del Consolat de la Mar, edifici diferenciat de la Llotja, del que visitàrem el saló daurat, anomenat així pels ornaments d’or que recobreixen el sostre. Allí els actors llegírem un fragment del poema L’elogi dels diners, que feia referència a la Llotja, a l’avarícia pel poder, pels diners. Finalment, abans de deixar la Llotja ens explicàrem que entre els ornaments de les portes que donen al jardí es poden trobar al•lusions al Tirant lo Blanc, així com figures de tabalers i diversos instruments, que representen la tradició musical valenciana.

A continuació, férem una parada en el carrer de la part darrera de la Llotja, on els actors que ens acompanyaven ens contaren que en una casa blava situada en el cantó va viure Jaume Roig, un metge, mestre d’obres i escriptor del segle XV que va imprimir en les seus obres el seu caràcter misogin. Després d’una xicoteta explicació, un dels actors llegí un fragment del poema de Jaume Roig en que es va inspirar l’obra de teatre Sweney Todd, en la qual es basa la pel•lícula.

La tercera parada del recorregut sigué a les portes de l’Església de Sant Nicolau, construïda damunt d’un cementeri que va ser tret fora de València per Napoleó. Jaume Roig va dissenyar-hi una de les capelles. El papa Calixt III (Alfons de Borgia) s’autoproclamà en el segle XV rector perpetu de l’església, títol que encara li pertany en l’actualitat. En la part alta de l’arc que serveix d’entrada, es pot observar una rajola tallada. Segons la llegenda que els actors ens contaren, un dona va donar a llum un atovó, però després d’anar a resar a l’església, l’atovó es transformà en un xiquet. Per aquest motiu, la dona va pagar amb diners la porta, només amb la condició que reflectir el seu miracle tallant una rajola. En la façana d’un dels costats d’aquesta església apareix pintat en uns taulells la profecia de Sant Vicent. Segons una altra llegenda, San Vicent Ferrer va predir-li a Alfons de Borgia quan era xicotet que arribaria a ser Papa.

Més tard, van fer una parada més al Carrer dels Cavallers. Va rebre aquest nom perquè era el carrer on vivien els cavallers. Allí, vam visitar un dels palaus, convertit actualment en oficines, caracteritzat per les seus portes, les escales internes, un pou propi i un gran pati intern. En aquest lloc, els actors ens llegiren un fragment del Tirant lo Blanc, aprofitant que Joanot Martorell, el seu autor, va viure en aquell carrer, tot i que no se sap exactament on. El Tirant lo Blanc és un dels llibres més importants de la literatura catalana perquè és una novel•la cavalleresca que no solt parla de gestes i de conquestes, sinó també dels sentiments del seu protagonista, dels seus amors...

La penúltima parada del nostre recorregut la férem a la Plaça de la Verge. Aquesta plaça era el cor de la ciutat en el segle XV i es el lloc on es realitzen les reunions del Tribunal de les Aigües. Al voltant d’aquesta plaça es troben tres dels edificis més importants de la ciutat: la Catedral de Santa Maria, la Basílica de la verge dels Desemparats i el Palau de les Corts.

La Catedral de santa Maria va tardar en construir-se 600 anys, ja que només construïen quan tenien diners per a fer-ho, si es quedaven sense, paraven les obres. Aquesta catedral té tres portes distintes, cadascuna de les quals està construïda amb un estil diferent, una d’elles d’estil romànic, va estar inspirada en la de la catedral de Lleida. A l’interior d’aquesta catedral es troba soterrat Ausiàs March. Com a curiositat. Els actors ens contaren que una de les gàrgoles que serveixen d’ornament per a la catedral, és anomenada per la gent “Lady Wonderbra”, a causa dels seus pits grossos. En la part darrera de la catedral es troba la Plaça del Mercat Central i el Palaus de l’Arquebisbat. En aquesta plaça és on es duien a terme els ajusticiaments dels presos. També, es pot observar en aquesta plaça un dibuix en el sòl amb inscripcions en llatí. Aquest és el punt exacte per on passa el meridià de Greenwich. Aquest va ser el lloc on ens acomiadàrem dels dos actors que es varen acompanyar durant tot el recorregut. Finalment, vam visitar un dels edificis més emblemàtics de la ciutat: El Micalet, el campanar de la Catedral de València. Després de pujar els 207 graons de pedra (i descansar una estona) poguérem observar les meravelloses vistes de tota la ciutat des de la part més alta de la torre i fer-nos unes fotos. També vam comprovar perquè València és coneguda com la ciutat de les 200 cúpules. Després de baixar, l’únic que visitàrem abans de tornar a casa va ser la tenda de llepolies que hi ha enfront del Micalet.

Sincerament, va ser un viatge que em va agradar molt, no sols vam aprendre moltes coses sobre la ciutat de València, també ens ho passàrem molt bé. Només espere que aquesta crònica us haja agradat.

Eduardo Estalella (1r Bat)

Retrats de figures literàries

Víctor Català

Víctor Català va ser una escriptora. Va escriure llibres com ara Solitud, Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius. Va nàixer al 1869 i va morir al 1966, als noranta-set anys. El seu vertader nom era Caterina Albert. Tenia un nom de d'home perqupe en aquella època les dones no tenien dret a ser escriptores, treballar, votar... Així que per a poder ser escriptora o, com a mínim, trobar més eixida als seus llibres es va posar el nom d'un home. Pel que fa al seu aspecte físic, els seus cabells eren curts, ondulats pels costats (pentinat clàssic del segle XIX de la burgesia), una cara arrodonida, un nas gros, uns ulls grans i unes celles gruixudes i brunes. Els seus llavis eren fins i la boca gran.

Yonca Carani (1r A)

Ressenyes Aire Negre

Autor: Agustín Fernández Paz
Títol: Aire Negre
Editorial: Bromera
Any de publicació: 1a Edició, octubre 2000, 8a edició: gener 2008
Pàgines:182

El llibre tracta sobre un psicòleg que coneix el cas d'una dona anomenada Laura Novo,però el llibre no té quasi res de psicologia, sinó més aviat al contrari,és un llibre de suspens. Té una història que confon perquè al principi no apareix el suspens per cap lloc. La meua valoració és que és un poc repetitiu, encara que no arriba a cansar. És pràcticament el mateix en tot moment. Aquesta primera part és la de psicologia, quan encara el psicòleg no coneix Laura i comença a endinsar-se en la història. És un llibre amb el qual no és possible avorrir-se, tot i que en un inici costa enganxar-se. A poc a poc, resulta més interessant i en conseqüència més entretingut i més amè de llegir, fins al punt que s'arriba al final i un es queda amb una sensació agredolça: ja s'ha acabat? De la part mitja cap al final, segons la meua opinió, el llibre millora moltíssim, s'accentua el suspens i hi ha poc de diàleg. Tampoc és que calga el diàleg perquè el llibre es compensa amb una narració que tracta tots els punts de vista amb especial descripció,és a dir té una narració detallada que encara que de vegades avorreix un poc, és ben interessant en termes generals. La conclusió és que ens trobem davant d'un llibre fantàstic i entretingut i també un poc liós.
Ruben Turo, 3r A

En aquesta ressenya no seguiré un ordre concret. Tot al contrari parlaré de temes generals del llibre i donaré la meua opinió. Començaré pel títol, el qual, de primeres no és molt significatiu ja que no et dóna una primera impressió, tot i que quan comences a llegir saps a què respon: a la Gran Bèstia que té forma d’ombra. M’ha cridat l’atenció la relació dels personatges amb la literatura. Contínuament, es nomena novel·les, escriptors, poemes, i la protagonista del llibre és periodista. O Carles Valcàrcel, professor de llengua. De forma que, com ja he dit, estan tots molt relacionats amb la literatura i l’escriptura. La forma de contar la història és molt original ja que són una espècie de relats emmarcats o flashbacks. Comença que ell, Víctor Moldes, contarà les seues vivències; dins d’aquestes passa a parlar sobre Laura Novo i després torna a les seues vivències. Finalment, torna al present del llibre, vull dir, al moment que ell està escrivint. El més original és que en tot moment es parla en primera persona, de forma que el jo-emissor canvia en el moment que el relat està emmarcat en Laura Novo.

D’altra banda, m’esperava un final un poc més feliç. Creia que anaven a guanyar la Gran Bèstia o que només era alguna aparició a causa de la neurosi. La veritat és que m’he portat una decepció amb el final. No exageradament, però el fet d’esperar-me altra cosa m’ha deixat un poc parat. M’hauria agradat més l’aparició d’un heroi o algú que intentara destruir la Bèstia, encara que no la derrotara. Per totes aquestes coses, el gènere no es pot especificar amb concreció, tot i que jo crec convenient dir que és de terror i misteri. Sempre m’ha agradat aquest gènere i com que està unit al misteri m’ha causat una bona impressió.

He observat també xicotets avanços o anticipacions per deixar enganxat el lector. En canvi, a mi, em pareix una cosa morbosa i fins i tot, pesada. En volta de posar aquestes anticipacions l’autor podia haver optat per posar capítols amb títol, amb els quals el lector potser s’enganxaria més preguntant-se: Què voldrà dir l’autor amb aquest títol? En definitiva, la conclusió que puc traure d’aquest llibre és que és intrigant i molt dinàmic a l’hora de contar la història. Però té alguns punts febles com entrar a la ficció dels monstres sense cap heroi i també un final millorable al meu paréixer. Finalment, puc dir que m’ha agradat.

Víctor Urbiola 3r A

Poesia trobadoresca i amor cortés

Dirigint-me estic

al carrer indicat

esperant el moment

en què et puga divisar
Arribe al meu lloc

d'il·lusions prohibides

al costat d'aquella taula.

Cada dia et guarde

veig el teu rostre

enterbolat pels missatges

que el teu home indigne

fan que ens distanciem
i que l'envege

per no poder veure

cada dia el teu somriure,

respirar el teu aire

i dir-te que t'estime

Lorena Navarro 3r A

Ressenyes Mor una vida es trenca un amor

Autor: Joan Pla Vilar
Títol: Mor una vida, es trenca un amor
Editorial: Bromera
Lloc i any de publicació: Setembre de 1998
Pàgines: 186 pàgines
Títol general: L'amor impossible

Aquest llibre, Mor una vida, es trenca un amor, és un dels més entretinguts que he llegit. Me l'he llegit en poc de temps, ja que em va enganxar des del primer moment de la lectura. Crec que es tracta d'un llibre interessant, ja que tracta els canvis i problemes de l'adolescència i la seua evolució. Personalment, pense que ens dóna llibertat d'expressió. El llenguatge que tracta és col·loquial, ho podem percebre per les expressions de la lectura, com per exemple: “No pots anar amb Maria, no eres de la mateixa classe que ella”.

M'agrada molt la part en què Sergi va a buscar a Maria per anar-se'n a viure a un altre lloc; fa entendre els lectors que s'estimen molt. D’altra banda, els temes que tracta el llibre, al meu paréixer, són l'avarícia, l'amor i la felicitat. El caràcter del protagonista com de l'altre personatge fa entendre la classe de vida que duien.

Com ja he dit, es tracta d'una obra molt bonica i entretinguda. Puc dir que m'ha agradat molt i la recomane per a tots els amics/amigues del col·legi, perquè els farà aclarir-se i trobar solucions a tots aquells problemes que puguen tindre durant aquesta època de l’adolescència. Espere que la llegisquen perquè val la pena adonar-se dels aspectes i els problemes que tracta aquest llibre.
Alexandre Sánchez 3r A

Aquesta és una novel·la que tracta de l’amor. Com totes, té coses bones i d’altres menys bones, però personalment no m’agrada per distintes raons, fonamentalment perquè em contaren el final i em “foteren” l’emoció. En qualsevol cas, la redacció de l´obra m’ha agradat però el vocabulari conté algunes paraules que no he acabat d´entendre i que m’han obligat a guiar-me pel context.

Aquesta novel·la parla contínuament d’amor i aquest és un tema que si no està combinat amb d’altres es fa pesat. Tracta de les experiències d’una parella al llarg de la seua vida des que les seues vides se separen des de ben menuts fins que tornen a ajuntar-se. Hi ha trams de l’obra que són certs, com els canvis que experimenten en créixer, en la meua opinió un tant innecessaris, ja que per a mi no són massa interessants. Els protagonistes se’n van de casa, cosa que em pareix un tant irreal ja que són només uns adolescents i no poden arreglar-s’ho tan bé durant tot eixe temps.

Una cosa que m’ha agradat especialment és que cada capítol el narra un protagonista. D’aquesta manera es pot saber les opinions que té cadascun sobre les coses que s’hi esdevenen i el que pensen dels actes d’altres personatges. En definitiva, pense que aquest tipus de novel·la és molt recomanable i pot agradar moltíssim a la gent que viu d’acord amb l’amor adolescent, però a mi, la veritat, no m’ha entusiasmat. Aquest n’és el meu resum.

Salvador Feltrer Albert 3rA

El llibre m'ha agradat prou, encara que al principi em costava posar-me a llegir però al final havia de llegir unes pàgines cada dia abans de dormir. El llibre és realista però és una situació poc freqüent. També té algunes parts un poc picants: mai havia llegit un llibre tan explícit en els temes sexuals. El llibre, tot i això, té una temàtica molt típica: xic coneix xica, xica coneix xic; i s'enamoren, però és un amor utòpic ja que les famílies ho impedeixen. El final m'ha paregut un poc dramàtic, no esperava que acabara d'eixa forma i m'ha agafat un poc per sorpresa. M'haguera agradat molt si no haguera sigut pel final. Pense que els dos enamorats podrien haver-se fugat una altra vegada, o que d'alguna manera el pare de Sergi acceptara l'amor del seu fill per Maria o, fins i tot, que Sergi haguera matat el seu pare. Però com que jo no sóc l'autor i no he escrit mai cap llibre, no puc criticar-lo. La conclusió és que m'ha agradat prou, encara que el final no siga del meu gust.

José Manuel Montolío 3r A