Mirall trencat
Autora: Mercé Rodoreda
Editorial: Club Editor Jove
Lloc i any de publicació: Barcelona, 1974
Pàgines: 414
Gènere: novel·la
Mirall trencat és una obra que es divideix en tres parts i al llarg d'eixes tres parts concorren tres generacions. Està escrita en prosa i no hi ha diàlegs introduïts amb guionet, tot al contrari, s'especifiquen entre cometes. Eixa forma d'escriure m'ha paregut interessant. El que més m'ha cridat l'atenció però, han sigut els "flashsbacks" i la torre que Salvador li compra a Teresa, ja que aquesta es va deteriorant al mateix ritme que la família. De fet, quan la família es destrossa del tot, Sofia mana enderrocar la torre per a construir pisos.
El títol Mirall trencat ha estat molt ben triat al meu paréixer, ja que té molta relació amb la història. Representa, si més no, la família trencada. El llenguatge de la novel·la és fàcil d'entendre, encertat, ja que no cal perdre el temps a acudir al diccionari i en cap moment es perd el fil de la lectura. Predomina un narrador omniscient. D'altra banda, des del meu punt de vista, la novel·la presenta massa personatges, i això embolica un poc l'obra. A més, també hi ha massa morts i tragèdies, cosa que fa que la història acumule sentiments tristos, tant per als personatges com per als lectors. Em dóna la sensació, per això, que Rodoreda ha volgut reflectir els seus propis sentiments.
En conclusió, encara que em contradiga un poc amb el que abans he comentat, pense que tots els personatges són necessaris, ja que si no fóra per ells, potser la novel·la no tindria el mateix significat. Cal recordar que la família és rica i no pobra, de ser així el contingut seria distint. A més a més, pareix una novel·la avorrida al principi, però que es va posat molt interessant mentre avança, t'entreté hores i hores llegint, tota intrigada per saber què passarà...
Beatriz Oliva 4t A
Beatriz Oliva 4t A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada