Riad al Maati

Pel·lícula:Riad Al maati

Director:Abdelatif Hilal

Qualificació: bona

Intèrprets:Idriss Alidrissi

Argument:Al Maati té un hermós "riad" en la medina i és acosat per Moussa, un ric home de negocis que forma part de la seua família i vol vendre el riad. Al Maati es nega, està convençut que el seu riad és el patrimoni cultural de la seua ciutat i vol quedar-se amb ell.

Actituds lingüístiques

Hi ha unes lleis que regulen l'ús de la nostra llengua i pretenen garantir-ne l'ús normal i oficial. Els valencianoparlants, al meu paréixer, no exercim tots els drets que ens permeten parlar en valencià. Crec que, de manera incosncient, hem adoptat la mentalitat que allà on anem no ens entendran si parlem en valencià. Per això, ens resulta més còmode parlar en castellà abans que en la nostra llengua en àmbits de tot tipus, tant de la vida quotidiana com en situacións de caràcter formal.

Des del meu punt de vista, encara es continua parlant en castellà en molts llocs i en moltes situacions: molta gent es nega, per això, a parlar en valencià, o no s'anima a fer-ne ús. Es cau, d'aquesta manera, en la temptació d'utilitzar el castellà. D'altra banda, pense que hi ha àmbits d'ús on sí que es respecta la nostra llengua, com és el cas de les situacions col·loquials (amb la família, al carrer, amb els amics...). Però, a més, després de la instauració de la democràcia, s'ha anat ampliant el camp d'ús de la llengua, com per exemple a l'ensenyament, en llocs públics de l'administració, a diferents treballs...

En definitiva, opine que tot allò esmentat no és suficient. Tot i que s'ha avançat després de molts anys d'esforços, ara pareix que s'hi comence a frenar. I el procés de la normalització del valencià està en retrocés. Hem d'esforçar-nos, per això, per aconseguir una vertadera igualtat en l'ús de les nostres dues llengües oficials. Hem de sortir de l'armari lingüístic.

Empar Guaita 4t A

MIRALL TRENCAT, Mercè Rodoreda

Mirall trencat

Autora: Mercé Rodoreda

Editorial: Club Editor Jove

Lloc i any de publicació: Barcelona, 1974

Pàgines: 414

Gènere: novel·la

Mirall trencat és una obra que es divideix en tres parts i al llarg d'eixes tres parts concorren tres generacions.

Està escrita en prosa i no hi ha diàlegs introduïts amb guionet, tot al contrari, s'especifiquen entre cometes. Eixa forma d'escriure m'ha paregut interessant. El que més m'ha cridat l'atenció però, han sigut els "flashsbacks" i la torre que Salvador li compra a Teresa, ja que aquesta es va deteriorant al mateix ritme que la família. De fet, quan la família es destrossa del tot, Sofia mana enderrocar la torre per a construir pisos.

El títol Mirall trencat ha estat molt ben triat al meu paréixer, ja que té molta relació amb la història. Representa, si més no, la família trencada. El llenguatge de la novel·la és fàcil d'entendre, encertat, ja que no cal perdre el temps a acudir al diccionari i en cap moment es perd el fil de la lectura. Predomina un narrador omniscient. D'altra banda, des del meu punt de vista, la novel·la presenta massa personatges, i això embolica un poc l'obra. A més, també hi ha massa morts i tragèdies, cosa que fa que la història acumule sentiments tristos, tant per als personatges com per als lectors. Em dóna la sensació, per això, que Rodoreda ha volgut reflectir els seus propis sentiments.

En conclusió, encara que em contradiga un poc amb el que abans he comentat, pense que tots els personatges són necessaris, ja que si no fóra per ells, potser la novel·la no tindria el mateix significat. Cal recordar que la família és rica i no pobra, de ser així el contingut seria distint. A més a més, pareix una novel·la avorrida al principi, però que es va posat molt interessant mentre avança, t'entreté hores i hores llegint, tota intrigada per saber què passarà...

Beatriz Oliva 4t A

Article d'opinió: La situació social de la llengua

Redacta un article d'opinió que tinga com a tema la situació actual de la llengua

NO EMPRENYEU EL COMISSARI

Títol: No emprenyeu el comissari
Autor: Ferran Torrent (1951, Sedaví, L'Horta, País Valencià)

Editorial: 3i4

Pàgines:210

Idioma: Català

Aquesta novel·la amb aire valencià ha sigut molt interessant per a mi. L’entorn de la història es fa molt familiar -tot passa als carrers de València- i encara més per a gent que haja viscut durant els vuitanta. En aquest sentit, hi ha esdeveniments del moment com ara l’assalt al palau dels congressos.

M’agrada el dinamisme de canviar de personatge cada capítol. Això ho he vist en altres llibres però es narrava en primera persona. Amb aquests canvis els personatges es van enganxant a la història relacionats entre ells per algun motiu.

A les descripcions es reflecteix molt bé la societat de València. Aquestes no es fan pesades ja que quasi sempre son ràpides i segueixen el fil de la història. I pel que fa als recursos estilístics més visibles, es pot dir que aquesta obra desprén ironia no amb intenció de fer gràcia, encara que en fa, de gràcia. Aquestes ironies van sovint indicades per acotacions. A més a més, utilitza moltes expressions típiques valencianes, sobretot per maleir.

Dels personatges, Butxana és el que millor em cau pels seus dilemes morals i per l’equilibri que guarda entre la policia i els criminals. Fede em pareix un màrtir de la vida, sempre amb problemes. Els dos pispes són, en realitat, bona gent però tingueren, com molts, problemes greus a la seua vida.

Parla en aquest llibre de temes com la criminalitat, molt ben retractada a tot açò. No té cap complex de parlar sobre sexe i, a més, parla amb un poc d’ironia sobre l’homosexualitat. D’altra banda, em pareix molt bé estar en contra de l’energia nuclear com ara el grup d’activistes, però açò no es pot resoldre amb la violència ni amb un delicte.

Un últim comentari que voldria fer es nomenar aquest vici al tabac per part de l’autor, sempre tots els personatges estan fumant. Això em fa pensar que tots els escriptors en llengua catalana, inclosos els valencians, deuen ser uns fumadors empedreïts.

Víctor Urbiola 3r A