Per desgràcia, no és massa habitual canviar les aules prefabricades que s’estenen per la carretera de Llíria-Olocau per un passeig literari per la València medieval. No ho és, ves per on. Menys encara per una ruta en què les cares desenfadades dels alumnes es conjuguen amb la lectura de poemes i textos dels escriptors valencians de l’Edat Mitjana: Anselm Turmeda, Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig, Ausiàs March, Roís de Corella, Joanot Martorell...; i amb tot el seguit de termes definitoris d’aquesta època crucial de la literatura catalana:
Segle d’Or, misogínia, amor pur,
novel·la cavalleresca...L’activitat que se us pro posa a continuació, sense anar més lluny, és la d’escriure una
crònica al voltant de la visita realitzada a València el passat divendres 26 de febrer. Així que abans de començar-hi cal que recordeu certs aspectes relacionats: una crònica és una narració informativa d’un fet determinat però amb la peculiaritat d’incorporar valoracions i interpretacions per part del cronista en qüestió (això és, vosaltres l’alumnat).
A diferència de la notícia doncs, una crònica tracta de crear un poc de familiaritat entre qui escriu i qui llig. Per això mateix, l’autor ha d’usar un llenguatge expressiu i amb un toc personal, tot incorporant anotacions i també fotografies.
Mostres de cròniques
És clar que València no té els monuments d’altres ciutats com París, Roma o fins i tot Madrid o Barcelona. Tampoc té el seu tamany. Però Valencia és la nostra ciutat i ens agrada com està. També és clar que la nostra ciutat pot millorar però passejar pels seus carrers i gaudir del seu clima, del barris com el Carme o de les seues platges es per a mi sempre una satisfacció. Vivim ací, a Llíria, a prop de la capital, i moltes vegades quan anem a València és només per anar de compres. Ara bé, jo ja coneixia la Ciutat de les Arts i les Ciències, ja havia pujat al Micalet, i també havia entrat a la Llotja. En canvi, encara no conec l’ajuntament per dins ni alguns museus com el Marqués de dos Aigües. El cas és que la nostra ciutat m’agrada molt malgrat que dec descobrir encara moltes coses com les ens van mostrar els guies d'aquesta ruta literària que férem el passat 26 de febrer.
Pau Torres (3r A)
La ruta medieval va començar al Centre Octubre. Hi pujàrem a la terrassa, ara era un centre modernista, abans, en canvi, era un centre comercial. Dins hi havia un pal molt alt que feia voltes segons l’aire que bufava, un penell. Una vegada dalt, ens van explicar els llocs que es veien: Sant Nicolau, el Micalet, etc. En acabar ens portaren a la Llotja, un edifici que va marcar la primacia valenciana entre les ciutats de la Mediterrània amb una potent activitat comercial. La llotja té unes columnes helicoïdals i una magnifica volta. A l’esquerra està el Saló del Consolat de la Mar, amb un magnífic artesanat. També hi ha unes escales en forma de caragol i una sala superior amb tot el sostre fet de manera artesanal. Després de la Llotja vam anar a la casa de l’escriptor Jaume Roig, un autor nascut a València durant el segle XV, i que pertanyí al Segle d’Or. Va escriure novel•les medievals i modernes. També visitàrem Sant Nicolau, que és una de les esglésies mes antigues de València. Conserva un gran patrimoni de diferents estils que mostren la seua evolució al llarg dels segles. Ens van parlar de Sant Vicent Ferrer, un dominic valencià, predicador, lògic i filòsof. Va nàixer el 23 de Gener de 1350 i va treballar per aconseguir solucionar el Cisma d’Occident. Per això mateix, ens portaren a la seua casa, on hi havia una gran porta de fusta en forma d’arc, amb una creu a dalt del tot. Després ens portaren al Palau, on hi havia al fons un jardí amb escultures de pedra. Allí ens van recitar un fragment de l’obra
Tirant lo Blanch. També ens van ensenyar la basílica de la Mare de Déu, que té un important significat per als valencians perquè en ella es troba la seua imatge, patrona de la ciutat. La imatge es troba en l’altar major, és una talla del segle XV del més pur estil gòtic francès. Per últim, pujàrem al Micalet, un campanar de València que es va construir al 1381 en una obra dirigida per diversos mestres. És una torre d’estil gòtic, que té uns 51m d’altura fins a la terrassa, 207 escalons, i una gran campana situada dalt del tot.
Olga Devesa Nuño 3r A
El departament de Valencià va organitzar el dia 26 de febrer de 2010 una excursió per València, que consistia en un recorregut pels principals monuments o edificis de la València medieval amb l’acompanyament d’un actor i una actriu.
Començàrem el recorregut en l’edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània. L’edifici va ser construït entre els braços de l’antic recorregut del riu i en ell es troba el primer ascensor que es va instal•lar a València. Des del seu terrat, es poden veure alguns dels edificis més emblemàtics de València com la Torre del Micalet (amb forma octogonal), Santa Catalina (forma hexagonal), Sant Martí (forma quadrada), les Torres de Quarts i el Mercat Central (que té en el punt més alt de la seua cúpula la figura d’una cotorra, per a representar les xerrades de la gent mentre compra i ven). Abans d’anar-nos-en, els dos actors en llegiren tres poemes àrabs que alabaven o criticaven la ciutat.
En primer lloc, anàrem a la Llotja de la Seda, l’entrada de la qual es troba en el carrer que duu el nom del mestre d’obres, Pere Compte. Es tracta d’un edifici d’estil gòtic ornamentat amb gàrgoles. Una d’aquestes gàrgoles es troba masturbant-se amb cara de dolor, com a símbol que aquestes pràctiques estaven mal considerades en aquella època. La primera estància que visitàrem va ser la sala de les contractacions. En les seues parets s’observen inscripcions en llatí que la defineixen i donen instruccions als mercaders. El sostre d’aquesta habitació està sostingut per mitjà d’una sèrie de columnes que representen palmeres. Des d’aquest saló hi ha una escala de caragol per a accedir a la torre que s’utilitzava de presó per als mercaders morosos. Travessant un corredor, vam anar a la seu del tribunal, on es tractaven les discussions entre mercaders. Després, eixírem al Pati dels Tarongers i anàrem a l’edifici del Consolat de la Mar, edifici diferenciat de la Llotja, del que visitàrem el saló daurat, anomenat així pels ornaments d’or que recobreixen el sostre. Allí els actors llegírem un fragment del poema L’elogi dels diners, que feia referència a la Llotja, a l’avarícia pel poder, pels diners. Finalment, abans de deixar la Llotja ens explicàrem que entre els ornaments de les portes que donen al jardí es poden trobar al•lusions al Tirant lo Blanc, així com figures de tabalers i diversos instruments, que representen la tradició musical valenciana.
A continuació, férem una parada en el carrer de la part darrera de la Llotja, on els actors que ens acompanyaven ens contaren que en una casa blava situada en el cantó va viure Jaume Roig, un metge, mestre d’obres i escriptor del segle XV que va imprimir en les seus obres el seu caràcter misogin. Després d’una xicoteta explicació, un dels actors llegí un fragment del poema de Jaume Roig en que es va inspirar l’obra de teatre Sweney Todd, en la qual es basa la pel•lícula.
La tercera parada del recorregut sigué a les portes de l’Església de Sant Nicolau, construïda damunt d’un cementeri que va ser tret fora de València per Napoleó. Jaume Roig va dissenyar-hi una de les capelles. El papa Calixt III (Alfons de Borgia) s’autoproclamà en el segle XV rector perpetu de l’església, títol que encara li pertany en l’actualitat. En la part alta de l’arc que serveix d’entrada, es pot observar una rajola tallada. Segons la llegenda que els actors ens contaren, un dona va donar a llum un atovó, però després d’anar a resar a l’església, l’atovó es transformà en un xiquet. Per aquest motiu, la dona va pagar amb diners la porta, només amb la condició que reflectir el seu miracle tallant una rajola. En la façana d’un dels costats d’aquesta església apareix pintat en uns taulells la profecia de Sant Vicent. Segons una altra llegenda, San Vicent Ferrer va predir-li a Alfons de Borgia quan era xicotet que arribaria a ser Papa.
Més tard, van fer una parada més al Carrer dels Cavallers. Va rebre aquest nom perquè era el carrer on vivien els cavallers. Allí, vam visitar un dels palaus, convertit actualment en oficines, caracteritzat per les seus portes, les escales internes, un pou propi i un gran pati intern. En aquest lloc, els actors ens llegiren un fragment del Tirant lo Blanc, aprofitant que Joanot Martorell, el seu autor, va viure en aquell carrer, tot i que no se sap exactament on. El Tirant lo Blanc és un dels llibres més importants de la literatura catalana perquè és una novel•la cavalleresca que no solt parla de gestes i de conquestes, sinó també dels sentiments del seu protagonista, dels seus amors...
La penúltima parada del nostre recorregut la férem a la Plaça de la Verge. Aquesta plaça era el cor de la ciutat en el segle XV i es el lloc on es realitzen les reunions del Tribunal de les Aigües. Al voltant d’aquesta plaça es troben tres dels edificis més importants de la ciutat: la Catedral de Santa Maria, la Basílica de la verge dels Desemparats i el Palau de les Corts.
La Catedral de santa Maria va tardar en construir-se 600 anys, ja que només construïen quan tenien diners per a fer-ho, si es quedaven sense, paraven les obres. Aquesta catedral té tres portes distintes, cadascuna de les quals està construïda amb un estil diferent, una d’elles d’estil romànic, va estar inspirada en la de la catedral de Lleida. A l’interior d’aquesta catedral es troba soterrat Ausiàs March. Com a curiositat. Els actors ens contaren que una de les gàrgoles que serveixen d’ornament per a la catedral, és anomenada per la gent “Lady Wonderbra”, a causa dels seus pits grossos. En la part darrera de la catedral es troba la Plaça del Mercat Central i el Palaus de l’Arquebisbat. En aquesta plaça és on es duien a terme els ajusticiaments dels presos. També, es pot observar en aquesta plaça un dibuix en el sòl amb inscripcions en llatí. Aquest és el punt exacte per on passa el meridià de Greenwich. Aquest va ser el lloc on ens acomiadàrem dels dos actors que es varen acompanyar durant tot el recorregut. Finalment, vam visitar un dels edificis més emblemàtics de la ciutat: El Micalet, el campanar de la Catedral de València. Després de pujar els 207 graons de pedra (i descansar una estona) poguérem observar les meravelloses vistes de tota la ciutat des de la part més alta de la torre i fer-nos unes fotos. També vam comprovar perquè València és coneguda com la ciutat de les 200 cúpules. Després de baixar, l’únic que visitàrem abans de tornar a casa va ser la tenda de llepolies que hi ha enfront del Micalet.
Sincerament, va ser un viatge que em va agradar molt, no sols vam aprendre moltes coses sobre la ciutat de València, també ens ho passàrem molt bé. Només espere que aquesta crònica us haja agradat.
Eduardo Estalella (1r Bat)
