Retrats de figures literàries

Víctor Català

Víctor Català va ser una escriptora. Va escriure llibres com ara Solitud, Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius. Va nàixer al 1869 i va morir al 1966, als noranta-set anys. El seu vertader nom era Caterina Albert. Tenia un nom de d'home perqupe en aquella època les dones no tenien dret a ser escriptores, treballar, votar... Així que per a poder ser escriptora o, com a mínim, trobar més eixida als seus llibres es va posar el nom d'un home. Pel que fa al seu aspecte físic, els seus cabells eren curts, ondulats pels costats (pentinat clàssic del segle XIX de la burgesia), una cara arrodonida, un nas gros, uns ulls grans i unes celles gruixudes i brunes. Els seus llavis eren fins i la boca gran.

Yonca Carani (1r A)

Ressenyes Aire Negre

Autor: Agustín Fernández Paz
Títol: Aire Negre
Editorial: Bromera
Any de publicació: 1a Edició, octubre 2000, 8a edició: gener 2008
Pàgines:182

El llibre tracta sobre un psicòleg que coneix el cas d'una dona anomenada Laura Novo,però el llibre no té quasi res de psicologia, sinó més aviat al contrari,és un llibre de suspens. Té una història que confon perquè al principi no apareix el suspens per cap lloc. La meua valoració és que és un poc repetitiu, encara que no arriba a cansar. És pràcticament el mateix en tot moment. Aquesta primera part és la de psicologia, quan encara el psicòleg no coneix Laura i comença a endinsar-se en la història. És un llibre amb el qual no és possible avorrir-se, tot i que en un inici costa enganxar-se. A poc a poc, resulta més interessant i en conseqüència més entretingut i més amè de llegir, fins al punt que s'arriba al final i un es queda amb una sensació agredolça: ja s'ha acabat? De la part mitja cap al final, segons la meua opinió, el llibre millora moltíssim, s'accentua el suspens i hi ha poc de diàleg. Tampoc és que calga el diàleg perquè el llibre es compensa amb una narració que tracta tots els punts de vista amb especial descripció,és a dir té una narració detallada que encara que de vegades avorreix un poc, és ben interessant en termes generals. La conclusió és que ens trobem davant d'un llibre fantàstic i entretingut i també un poc liós.
Ruben Turo, 3r A

En aquesta ressenya no seguiré un ordre concret. Tot al contrari parlaré de temes generals del llibre i donaré la meua opinió. Començaré pel títol, el qual, de primeres no és molt significatiu ja que no et dóna una primera impressió, tot i que quan comences a llegir saps a què respon: a la Gran Bèstia que té forma d’ombra. M’ha cridat l’atenció la relació dels personatges amb la literatura. Contínuament, es nomena novel·les, escriptors, poemes, i la protagonista del llibre és periodista. O Carles Valcàrcel, professor de llengua. De forma que, com ja he dit, estan tots molt relacionats amb la literatura i l’escriptura. La forma de contar la història és molt original ja que són una espècie de relats emmarcats o flashbacks. Comença que ell, Víctor Moldes, contarà les seues vivències; dins d’aquestes passa a parlar sobre Laura Novo i després torna a les seues vivències. Finalment, torna al present del llibre, vull dir, al moment que ell està escrivint. El més original és que en tot moment es parla en primera persona, de forma que el jo-emissor canvia en el moment que el relat està emmarcat en Laura Novo.

D’altra banda, m’esperava un final un poc més feliç. Creia que anaven a guanyar la Gran Bèstia o que només era alguna aparició a causa de la neurosi. La veritat és que m’he portat una decepció amb el final. No exageradament, però el fet d’esperar-me altra cosa m’ha deixat un poc parat. M’hauria agradat més l’aparició d’un heroi o algú que intentara destruir la Bèstia, encara que no la derrotara. Per totes aquestes coses, el gènere no es pot especificar amb concreció, tot i que jo crec convenient dir que és de terror i misteri. Sempre m’ha agradat aquest gènere i com que està unit al misteri m’ha causat una bona impressió.

He observat també xicotets avanços o anticipacions per deixar enganxat el lector. En canvi, a mi, em pareix una cosa morbosa i fins i tot, pesada. En volta de posar aquestes anticipacions l’autor podia haver optat per posar capítols amb títol, amb els quals el lector potser s’enganxaria més preguntant-se: Què voldrà dir l’autor amb aquest títol? En definitiva, la conclusió que puc traure d’aquest llibre és que és intrigant i molt dinàmic a l’hora de contar la història. Però té alguns punts febles com entrar a la ficció dels monstres sense cap heroi i també un final millorable al meu paréixer. Finalment, puc dir que m’ha agradat.

Víctor Urbiola 3r A

Poesia trobadoresca i amor cortés

Dirigint-me estic

al carrer indicat

esperant el moment

en què et puga divisar
Arribe al meu lloc

d'il·lusions prohibides

al costat d'aquella taula.

Cada dia et guarde

veig el teu rostre

enterbolat pels missatges

que el teu home indigne

fan que ens distanciem
i que l'envege

per no poder veure

cada dia el teu somriure,

respirar el teu aire

i dir-te que t'estime

Lorena Navarro 3r A

Ressenyes Mor una vida es trenca un amor

Autor: Joan Pla Vilar
Títol: Mor una vida, es trenca un amor
Editorial: Bromera
Lloc i any de publicació: Setembre de 1998
Pàgines: 186 pàgines
Títol general: L'amor impossible

Aquest llibre, Mor una vida, es trenca un amor, és un dels més entretinguts que he llegit. Me l'he llegit en poc de temps, ja que em va enganxar des del primer moment de la lectura. Crec que es tracta d'un llibre interessant, ja que tracta els canvis i problemes de l'adolescència i la seua evolució. Personalment, pense que ens dóna llibertat d'expressió. El llenguatge que tracta és col·loquial, ho podem percebre per les expressions de la lectura, com per exemple: “No pots anar amb Maria, no eres de la mateixa classe que ella”.

M'agrada molt la part en què Sergi va a buscar a Maria per anar-se'n a viure a un altre lloc; fa entendre els lectors que s'estimen molt. D’altra banda, els temes que tracta el llibre, al meu paréixer, són l'avarícia, l'amor i la felicitat. El caràcter del protagonista com de l'altre personatge fa entendre la classe de vida que duien.

Com ja he dit, es tracta d'una obra molt bonica i entretinguda. Puc dir que m'ha agradat molt i la recomane per a tots els amics/amigues del col·legi, perquè els farà aclarir-se i trobar solucions a tots aquells problemes que puguen tindre durant aquesta època de l’adolescència. Espere que la llegisquen perquè val la pena adonar-se dels aspectes i els problemes que tracta aquest llibre.
Alexandre Sánchez 3r A

Aquesta és una novel·la que tracta de l’amor. Com totes, té coses bones i d’altres menys bones, però personalment no m’agrada per distintes raons, fonamentalment perquè em contaren el final i em “foteren” l’emoció. En qualsevol cas, la redacció de l´obra m’ha agradat però el vocabulari conté algunes paraules que no he acabat d´entendre i que m’han obligat a guiar-me pel context.

Aquesta novel·la parla contínuament d’amor i aquest és un tema que si no està combinat amb d’altres es fa pesat. Tracta de les experiències d’una parella al llarg de la seua vida des que les seues vides se separen des de ben menuts fins que tornen a ajuntar-se. Hi ha trams de l’obra que són certs, com els canvis que experimenten en créixer, en la meua opinió un tant innecessaris, ja que per a mi no són massa interessants. Els protagonistes se’n van de casa, cosa que em pareix un tant irreal ja que són només uns adolescents i no poden arreglar-s’ho tan bé durant tot eixe temps.

Una cosa que m’ha agradat especialment és que cada capítol el narra un protagonista. D’aquesta manera es pot saber les opinions que té cadascun sobre les coses que s’hi esdevenen i el que pensen dels actes d’altres personatges. En definitiva, pense que aquest tipus de novel·la és molt recomanable i pot agradar moltíssim a la gent que viu d’acord amb l’amor adolescent, però a mi, la veritat, no m’ha entusiasmat. Aquest n’és el meu resum.

Salvador Feltrer Albert 3rA

El llibre m'ha agradat prou, encara que al principi em costava posar-me a llegir però al final havia de llegir unes pàgines cada dia abans de dormir. El llibre és realista però és una situació poc freqüent. També té algunes parts un poc picants: mai havia llegit un llibre tan explícit en els temes sexuals. El llibre, tot i això, té una temàtica molt típica: xic coneix xica, xica coneix xic; i s'enamoren, però és un amor utòpic ja que les famílies ho impedeixen. El final m'ha paregut un poc dramàtic, no esperava que acabara d'eixa forma i m'ha agafat un poc per sorpresa. M'haguera agradat molt si no haguera sigut pel final. Pense que els dos enamorats podrien haver-se fugat una altra vegada, o que d'alguna manera el pare de Sergi acceptara l'amor del seu fill per Maria o, fins i tot, que Sergi haguera matat el seu pare. Però com que jo no sóc l'autor i no he escrit mai cap llibre, no puc criticar-lo. La conclusió és que m'ha agradat prou, encara que el final no siga del meu gust.

José Manuel Montolío 3r A

Al voltant del Tirant lo Blanc...

Escriviu un text narratiu que reunisca les següents característiques: el protagonista ha d'ésser un heroi o una heroïna; també hi ha de figurar una dona o un home; la temàtica ha de girar al voltant de l'amor, l'acció i les aventures; i la història ha de discórrer en un espai i temps reals, és a dir, ha de ser versemblant.