3/09/2010

Ressenyes "Ací no paga ni déu!"


Autor: Dario Fo
Títol: Ací no paga ni déu!
Editorial: Bromera

Lloc i any de Publicació: 1a edició (1993); 23a edició (abril 2009)

Pàgines: 133


Aquesta ressenya no sé com fer-la, perquè aquest llibre m'ha agradat molt. Sobretot allò relacionat amb les bromes que li diu la dona al seu home, és a dir, les d’Antònia a Joan. Joan, neci, se les creu totes. D’altra banda, la ingenuïtat del policia amb Marga i amb Antònia, quan Marga es fa l’embarassada i el policia es creu que el part va endavant i les condueix a l’Hospital. També quan li diuen al policia això del miracle de Santa Eulàlia, que fa que totes les dones vagen pel carrer en tal estat (embarassades pel miracle en qüestió). Em fa molta gracia també l’home d’Antònia quan diu que mai no robaria res perquè es pecat; o quan es cau del camió de sacs de farina, sucre, sal, arròs i Joan i Lluís comencen a agafar sacs; la part en què li peguen al guàrdia (Marga i Antònia) i el guarden a l’armari. La meua opinió és que és un llibre vertaderament divertit i que, a més, com que es tracta de teatre, és àgil i fàcil de llegir: no és gens avorrit i pense que pot agradar a quasi tot el mon, ja que és molt còmode de llegir i alhora és divertit. A mi, personalment, els llibres de teatre en valencià m’encanten. M’ho passe molt bé llegint-los, i aquest en especial té una tecla molt entretinguda i humorística i això agrada a tothom! Puc dir, ja per concloure, que el llibre m’ha agradat des de la primera pàgina.
Laura Aguilar Mena 3r A


Ací no paga ni Déu m’ha paregut una obra molt interessant, m’ha agradat molt el diàleg i també els personatges que s’ha inventat l’autor. El personatge d’Antònia ha sigut una tota una sorpresa, són interessants les excuses que s’inventa i les coses que li diu al seu marit, encara que en algun moment pot parèixer que siga una dominant. També li diu el que ha que fer a Marga, la seua millor amiga, però això és perquè Marga no té iniciativa, ni tampoc se li ocorre res. D’altra banda, els personatges dels xics, és a dir, els homes d’Antònia i Marga. Joan és l`home de Antònia, i Lluís de Marga. Joan és un personatge molt noble que pensa que la seua dona mai seria capaç de robar, ja que ell diu que abans de robar es mor de fam, que és un pobre amb dignitat. Quan la seua dona li conta que roba, ell no s’ho pot creure i li diu que no s’ho esperava, però ell i Lluís arriben a robar una vegada, ja estaven farts de la pujada dels preus i que els prengueren tant el pèl. Per la mateixa raó que la seua dona Antònia. Lluís en aquesta historia és un pobre home que se n’assabenta de les coses quan ja han passat o van molt avançades. Amb l’ajuda de Joan aconsegueix posar-se al dia de totes les novetats sobre la seua dona per a preguntar-li més avant: si estava embarassada, que li havia passat, on estava el xiquet,... Tot açò últim es deu a la desesperació d`Antònia perquè el seu home no en sàpiga res. És un obra que ens mostra que les dones tenim més astúcia,imaginació i sabem eixir millor de les situacions que els homes en la majoria dels casos, ja que en aquesta obra els xics són més innocents i es creuen les barbaritats de les seues dones. És una obra més que entretinguda, és divertida i una s’ho passa molt bé llegint-la, fins i tot si no li agrada llegir li encantarà aquesta obra. De totes maneres, també ajuda que és ràpida de llegir i a més es passa el temps volant. És un dels pocs llibres que m’ha agrada’t llegir i que recomanaria, em satisfà la idea que existeixen llibres tan fantàstics i entretinguts. En un principi, el títol no em convencia ,em pareixia horrible i infantil,però he arribat a la conclusió, una vegada més, que es veritat allò que no t’has de deixar guiar per les aparences i que per a opinar has de provar les coses, figurativament clar. En aquest cas vull dir que fins que no te lliges un llibre no pots saber si es bo o dolent o si et va agradar o no.
Judit Calvet Torrent 3rA

Aquest llibre m’ha paregut fàcil de llegir, supose que pel seu gènere: una obra de teatre. Conté majoritàriament diàlegs i es més entretingut i molt amè. La historia que tracta és prou divertida, va succeir fa uns quants anys, durant una crisi, cosa prou oportuna per la situació que es viu en la societat actual. Els personatges tenen caràcters molt definits, però no obstant això, es deixen moure per la ràbia cap als politics i la fam. El meu punt de vista cap als embolics que formen cada vegada que no volen ser descoberts són un poc massa increïbles, ja que moltes vegades en la situació en què viuen ningú es fia de ningú i allí és al contrari. Ja per concloure, puc dir que Ací no paga ni déu! m’ha agradat molt, ja que és realista i té un punt d’humor molt picant. Per això mateix, el recomanaria a qualsevol.
Lorena Navarro 3r A

1 comentari:

Unknown ha dit...

Perfavor no posses el font en negre i les lletres en blanc perque es fa moleste al llegir, perfavor posa el font en blanc i le lletres en negre

PRESENTACIÓ

Aquest és un espai dedicat a la matèria València, llengua i literatura, un lloc d’encontre per a l’alumnat interessat a aprendre i cercar nous camins d’aprenentatge envers el seu idioma en el cicle de Secundària. Creat amb la intenció de complimentar les sessions de classe, en aquesta finestra trobareu conceptes teòrics i pràctics i també recursos lingüístics per conéixer més a fons la realitat lingüística que ens envolta com a persones. D’altra banda, des d’aquest món virtual se us explicarà propostes de treball i d’activitats, maneres de redactar i crear textos literaris; i també dates de proves escrites i de possibles projectes avaluables, com ara ressenyes o produccions textuals. Espere que us siga profitós i que em feu saber els vostres suggeriments i comentaris. Benvinguts doncs, estimats alumnes. El curs 2010-2011 és vostre!

IESTUDIANTS N.1

Paròdies valencianes