9/24/2009

Qüestions sobre ortografia: la síl·laba, els diftongs, l'apòstrof, l'accentuació

La síl·laba i els dígrafs
·
La síl·laba és cada un dels colps de veu amb què pronunciem una paraula: Llí-ri-a
·La síl·laba tònica és aquella que pronunciem amb més força a l’interior de la paraula: Llí-ri-a
La resta són les àtones.
·Segons la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en agudes, planes i esdrúixoles.
.Un dígraf és un conjunt de dues grafies que representen un sol so, com per exemple tx. A l’hora de separar les síl·labes d’un mot hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que se separen i d’altres que no.
·Els dígrafs que se separen són: ix (cai-xa), l·l (no-vel-la), rr (car-ro), ss (Be-nis-sa-nó), tg (met-ge), tj (plat-ja), tx (cot-xe)
·Els dígrafs que no se separen són: qu (mi-que-ta), ny (a-ra-nya), gu (se-gui-ment), ll (a-llar-gar), ig (maig)
·Tampoc se separen els dígrafs quan van a final de paraula: ca-laix, des-patx, ba-teig

Els diftongs, els hiats
·El diftong és la unió de dues vocals en una síl·laba: Be-na-gua-sil, au-la
·N’hi ha de dos tipus: creixents (g/q+u+vocal); decreixents (vocal+i/u àtones).
·La i a principi de mot+vocal sona com a consonant: io-gurt
·La i/u entre vocals funciona com a consonant i forma part de la síl·laba següent: jo-ia
·L’hiat és el fenomen que es produeix quan dues vocals seguides no formen diftong: Llí-ri-a; pa-ci-èn-ci-a

L’apòstrof i la contracció
·L’apòstrof indica l’elisió d’una vocal, tal com es pot comprovar en els tres casos que ixen en aquesta frase (ressaltats en negreta).
·Solament es poden apostrofar els articles el, la; la preposició de i els pronoms febles em, et, es, el, la i en.
·Els casos en què no es pot apostrofar són els següents:
-l’article el quan va davant de so inicial consonàntic: el iogurt, el dit
-l’article la davant paraules femenines començades per i/u àtones (amb h o sense h): la història
-davant els noms de lletres: la essa sorda.
-per evitar confusions: la una, la ira, la anormalitat
-la preposició de no s’apostrofa davant sons consonàntics: de iode; noms de lletres: de a; davant mots estrangers: de Harlem
·Les contraccions al (me’n vaig al camp), del (la casa del meu amic), pel (pel barri hi ha bona gent) i cal (estaré a cal metge), no es contrauen quan la paraula que els segueix s’apostrofa. Exemples: a l’Enric li han penjat les Matemàtiques; t’enviaré a l’altre barri; jo passege per l’horta; estic en ca l’Antoni.

L’accentuació, l’accentuació diacrítica i la dièresi
·És molt fàcil aprendre a accentuar si se saben els conceptes estudiats anteriorment. És imprescindible, per tant, repassar conceptes com la síl·laba i el diftong.
·L’accent pot ser tancat (´) o obert (`) segons l’obertura de la vocal
·Tal com s’ha dit abans, les paraules es classifiquen en agudes (última síl·laba), planes (penúltima síl·laba) i esdrúixoles (antepenúltima síl·laba).
·Les agudes s’accentuen sempre que acaben en vocal, as, es, is, os, us, en, in
·Les planes s’accentuen sempre que no acaben com les agudes
·Les esdrúixoles s’accentuen totes

·L’accent diacrític s’usa per a distingir el significat de dues paraules iguals, generalment monosíl·labes: pèl/pel; món/mon; os/ós; deu/Déu; vénen/venen
·La dièresi és un signe que es col·loca sobre la i i la u per trencar un diftong: veïna, taüt o per fer sonar la u dels grups que/qui; gue, gui: freqüent, aqüífer, paraigües, pingüí.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ya pero seria millor la pagiana web si pogesis fer preguntes o dubtes de la llengua catalana i literatura ,i q algu al moment et diges la resposta correcte

pipilamstrum ha dit...

ya pero seria millor la pagiana web si pogesis fer preguntes o dubtes de la llengua catalana i literatura ,i q algu al moment et diges la resposta correcte

PRESENTACIÓ

Aquest és un espai dedicat a la matèria València, llengua i literatura, un lloc d’encontre per a l’alumnat interessat a aprendre i cercar nous camins d’aprenentatge envers el seu idioma en el cicle de Secundària. Creat amb la intenció de complimentar les sessions de classe, en aquesta finestra trobareu conceptes teòrics i pràctics i també recursos lingüístics per conéixer més a fons la realitat lingüística que ens envolta com a persones. D’altra banda, des d’aquest món virtual se us explicarà propostes de treball i d’activitats, maneres de redactar i crear textos literaris; i també dates de proves escrites i de possibles projectes avaluables, com ara ressenyes o produccions textuals. Espere que us siga profitós i que em feu saber els vostres suggeriments i comentaris. Benvinguts doncs, estimats alumnes. El curs 2010-2011 és vostre!

IESTUDIANTS N.1

Paròdies valencianes